dilluns, 31 d’agost de 2009

La Disney ha comprat la Marvel

És la notícia del dia en el món dels còmics i sembla que ja comença a fer-se sentir.
Diuen que el gran primer projecte que sorgirà fruit d'aquesta compra és una pel·lícula musical d'en Hulk amb els seus nebodets de germà desconegut.
Força més informació a La Cárcel de Papel

dijous, 20 d’agost de 2009

Colomada 4: La percepció de la inèrcia



Colomada 3 - Colomada 4 - Colomada 5

Colom: Què és estrany!
Tenia la sensació de què em movia.
Però estic ben clavat a terra
Nen dolent: La catapulta està llesta, senyor

dissabte, 15 d’agost de 2009

Trolls de Troy: l'antropofàgia és divertida

Troy és un món màgic medieval a l'estil d'Arda o Krynn, o el més nostrat Môm, inventat per Christophe Arleston. El planeta està habitat per una fauna extraordinàriament diversa i variada. Els estudiosos d'Ekcmül hi han catalogat setanta-tres milions vuit-centes cinquanta-una mil quatre-centes vint-i-dues espècies animals de les quals setanta-tres milions tres-centes vint-i-cinc mil nou-centes trenta-vuit són especialment perilloses per a l'home.

Enmig de tanta fauna, entre les espècies més temudes per l'home hi ha els trolls, éssers que també tenen un cert grau de conciència i civlització, però amb una força i gana descomunal. Gana especialment dirigida cap als humans, ja que com diu en Teträm "menjar carn humana de tant en tant és bo per a la salut".

Quan s'ho proposen la seva destrucció és fa quasi imparable. Quasi. Igual que en Superman amb la criptonita, els trolls tenen un punt feble: poden ser encantats amb relativa facilitat i posats sota l'esclavatge dels humans. És el que passa a l'inici del primer àlbum i el que inicia el primer cicle que en durarà quatre.

D'aquesta manera, fent-los costat en la seva odissea per alliberar els trolls encantats, l'autor aconsegueix que el lector es faci amic d'uns éssers antropofàgics que sense cap mena de mirament i amb un absolut menyspreu pels humans i la seva vida els van matant i torturant de les formes més violentes i doloroses.

A França, la col·lecció va començar com a una seqüela de l'exitosa sèrie Lanfeust de Troy, però el seu èxit va superar l'original i ja n'han publicat 12 volums. A Espanya els 8 primers han estat editats en dos recopilatoris de quatre vòlums cada un, en el magnífic segell BD de Planeta de Agostini.

Magnífica per què en una edició molt curada i amb pinta de resistent han aconseguit vendre'ls al preu de només 20 euros per volum. 5 per àlbum. Tot un regal considerant-ne el contingut.

La col·lecció va tenir tant d'èxit que, tot i ser la sèrie original, més tard en van publicar, en altres dos volums d'idèntiques característiques, la sèrie Lanfeust de Troll. Espero que ara que a França ja han publicat el dotzè àlbum dels trolls, aquí publiquin un tercer volum recopilador de la sèrie i que ja posats també treguin Lanfeust des Étoiles, Lanfeust Odyssey, Les Conquérants de Troy, Gnomes de Troy, Légendes de Troy i L'Encyclopédie anarchique du monde de Troy. Tot dibuixat per molts artistes diferents però sorgit del cap de la mateixa persona.

Sí, en efecte. L'univers de l'Arleston fa molts d'anys que té molt èxit al país del nord.

diumenge, 2 d’agost de 2009

Últim guanyador dels premis ComiCat: jo!

Sí senyors. Després de premiar a tot d'autors nacionals estrangers jo he rebut l'últim premi dels Premis Comicat 2009.

Que en quina categoria? “Millor dibuixant”? “Millor guionista”? Err... doncs no. La de “Millor sort en el sorteig”. Ha estat un premi per a la participació en les votacions de millors algús. De totes maneres, moltes gràcies als de ComiCat pel detall.

El premi ha estat el llibre de la imatge. “Els caràcters" de Teofrast. Un llibre curiós. L'editor es deuria trobar en la situació de dir-se “vull vendre un llibre escrit fa més de dos mil·lennis, però aquesta informació per si sola ja pot adormir més d'un lector”, pel que deuria concloure que presentar amb lletres més grans els pocs dibuixos fets pel millor caricaturista que tenim al país (aka Joan Vizcarra), faria que molta gent pogués entendre que es tractava d'un text humorístic i s'agafés el llibre per a fer-hi una ullada.

Si algú volia saber com és el dibuix d'aquest gran artista quan no es dedica a fer caricatures amb aquesta obra té l'oportunitat de comprovar-ho.
Quin gran comicaire que tindríem si alguna vegada es decidís a explorar aquest camp. Però clar, entenc que es quedi en el que és el rei.
Cerca'ns a Google+