dilluns, 29 de juny del 2009

Colomada 0 - El per què de tot plegat




Colomada 0 - Colomada 1

En aquells casos en què aporti informació rellevant, sota les colomades hi posaré una transcripció del text que permeti a qui li plagui traduir-lo amb un traductor automàtic.

A finals del segle XX, una nova moda es va estendre entre els vailets de Barcelona.
Maltractar, fer patir, torturar, matar, i fins i tot fer veure la padrina a la creixent superpoblació de coloms.
En poc temps, cap racó del món va tornar a esdevenir un racó de resguard per a aquesta espècie.
Pròximament...

dilluns, 22 de juny del 2009

Què està passant a l'Iran?

A l'Iran s'han alçat com no ho havien fet en dècades i ho han fet per exigir els seus drets i les seves llibertats. Sembla que l'espurna de la recent tupinada ha estat l'únic que calia per encendre la flama del poble i despertar-lo de la seva letargia de resignació a la tirania totalitària. Sincerament, veure la gent manifestant-se en massa per un futur millor en una terra en què porten dècades executant als opositors aconsegueix emocionar-me. És signe evident de què la població n'està fins al cim de la teocràcia que els asfíxia i no els deixa viure.

Tot i així, al voltant meu, he pogut observar mostres d'incomprensió fins a cert punt esperpèntica, del que hi està passant. Sembla que hi hagi gent que no entengui res.

En aquests dies trobo recomanable que en situacions d'aquest tipus s'aconselli llegir la fantàstica novel·la gràfica de Persèpolis, publicada reeixidament (va per la tercera edició) de forma integral (en un sol volum) en català per Norma Editorial. No recomeneu la pel·lícula. No aconsegueix transmetre tant.

L'autora és molt clara en aquest llibre. Sovint se'ns ha presentat a occident a la població iraniana com a una secta enorme basada en l'odi que no pensa en altra cosa que en la destrucció d'occident i de l'infidel en general. Gent amb el cervell podrit per al religió i el fanatisme amb la qual és absolutament possible tenir esperances d'una conversa raonada. Suposo que malgrat la bona intenció amb què van ser fetes, obres com “No sense la meva filla” han ajudat a contribuir a aquesta imatge.

Marjane Satrapi, a través de les vivències i anècdotes de la seva vida, ens presenta un retrat molt diferent de la societat iraniana. Una gent que segons ella viu oprimida per un sistema dictatorial de bojos religiosos que tortura amb les seves polítiques a la societat, inspirant-los massa por en tot allò pel que poden ser sancionats, com per permetre'ls de pensar en els seus drets inherents, empenyent-los a viure una doble esquizofrènica vida sense relació a dins i fora de ses cases. Un sistema que es va establir no per què els iranians ho desitgessin sinó simplement per què en la revolta de caire democràtic contra el Xa de Pèrsia van saber aprofitar el caos generat per establir-se en el poder.

La veritat és que el retrat és esperançador. Per ella els iranians no són més que víctimes que voldrien viure sense por. Com ens passaria a nosaltres si visquéssim en una dictadura ultracatòlica. Un retrat que fins fa poc pensava que potser era irreal. La família de la Marjane formava part de la burgesia del país i tenia lligams amb la família reial. O sigui que es trobava entre la gent il·lustrada de la seva terra, amb perfils ben diferents dels de les masses analfabetes que la poblen. Em feia la sensació que aquest detall podria ser un biaix massa profund com per ser representatiu de la societat iraniana.

Els últims fets, però, semblen demostrar-me que m'equivocava i que el còmic va ser capaç de dibuixar-ne un sector molt important. Per tot això recomano que qui encara no ho hagi fet se'l llegeixi. Possiblement l'ajudi a entendre el que hi està passant. Sobretot la primera i la quarta part. Les parts en què se centren en el seu periple europeu, són per mi força sobreres i poc interessants, tant en el còmic com en el que esperona la meva recomanació. No el fan, però, desmereixedor de ser llegit.

Per cert, si voleu llegir-ne una crítica si més no treballada del còmic, us recomano la que en fa en Jan.

dilluns, 15 de juny del 2009

El català entra per fi a l'Univers DC



Per fi, després de publicar-se tant i tants còmics en català, la nostra llengua ha pogut entrar a l'Univers DC gràcies a l'àlbum de Batman acabat de sortir pel Saló del Còmic de Barcelona titulat El Cavaller i el Drac.

Dic que és la primera entrada del català en l'univers DC, per què tot i que la mateixa aliança editorial (Planeta Agostini + Grup 62), ja va publicar el (per mi sobrevaloradíssim) còmic de Watchmen, que era de la DC, aquest no s'ambientava en l'univers superheroic de Batman, Superman, Flash o Llanterna Verda.

Sempre s'havia adduït que no es podia comercialitzar còmics de superherois en català per la seva nul·la tirada de vendes. I jo que em crec que això pot aplicar-se a l'Spiderman de l'Straczynski o a qualsevol del que en aquell moment se n'estreni una pel·lícula, però en fi... aquest cop era diferent. Aquest cop, si no l'haguessin fet en català hauria estat per a matar-los. El còmic estava ambientat a Barcelona.

Fent una ràpida recerca en el Google he pogut veure que tothom ha pensat en el mateix en llegir-lo: fa igual que en Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona. La ciutat, en comptes de ser un simple escenari de l'acció es converteix en un dels personatges de la trama. Que converteix el còmic en una postal de Barcelona, vaja. És tot un elogi que gent de fora converteixi la teva ciutat en un element de marxandatge, però hi veig una diferència important amb la pel·lícula. En aquest cas no es tracta d'encisar el públic estranger amb les meravelles de Barcelona, sinó aprofitar-se del xovinisme català i espanyol per a què el comprin. Ei, i val a dir que els ha funcionat de conya.

S'ha d'agrair que el dibuixant fos català i la colorista aragonesa resident a Barcelona. Segurament, això és el que va evitar que de fons hi hagués sevillanes, toreig (un moment es veu la Monumental, però té excusa: li ve de camí i arquitectònicament també té el seu què) i el pitjor de tot que he arribat a veure en sèries de tot arreu en què apareixia Barcelona: gent dormint amb barrets mexicans pels carrers no asfaltats ni amb llambordes. En David Macho seria l'inspirador del tema de la llegenda de Sant Jordi que regeix l'argument del llibre, i suposo que de retruc l'aparició del Dia del Llibre i la Rosa o l'escena en què en Batman ataca l'enemic amb una quatribarrada (vull pensar que si es veuen tres barres és per una qüestió d'angle) en mà.

Quins són els elements que em fan pensar que l'aparició de Barcelona en el còmic està pensat per vendre'ns-el a nosaltres i no a l'estranger? Aquests:

Títol del llibre: “El cavaller i el drac”. Una clara referència al contingut santjordista del llibre.
Pàgina tres: es diu que Catalunya és un país.
Pàgina sis: es diu que el català d'en Bruce ha millorat moltíssim (això em va semblar força còmic).

Mirem, en canvi, què apareix a la versió en castellà del còmic:

Títol del llibre: “El caballero del dragón”. Passem del sentit santjordista i fem que soni més potent.
Pàgina tres: Catalunya perd la categoria de país.
Pàgina sis: evidentment, el que ha millorat és el castellà d'en Bruce.

Potser algú altre hagi vist algun canvi interessant que vulgui donar a conèixer. És ben bé que donen al públic el que vol. No tot, ha canviat, però. En les dues llengües, a la pàgina 4, fa servir Catalunya com a una referència internacional i a la set es diu que la Diada de Sant Jordi és la celebració nacional de la llegenda. Seria interessant llegir la versió en anglès. La previsualització de mostra dóna a entendre que és més propera a la versió castellana que a la catalana. El millor de tot és que donat que Sant Jordi també és el patró d'Aragó, Castella, Portugal, Anglaterra, Etiòpia, Geòrgia, Lituània, Grècia, Palestina i Rússia podran reciclar uns quants cops el mateix argument per seguir-ne obtenint sucosos beneficis comercials.

El còmic m'ha semblat força pla i buit de contingut. Però al cap i a la fi ha estat el primer còmic de l'Univers DC que ha pogut veure el català. Quant trigarem a veure el mateix en l'Univers Marvel?

Per cert, algú sap dir-me d'on coi està enfilat el Batman de la portada?

dilluns, 8 de juny del 2009

Premis comicaires

Arran del recent Saló del Còmic Internacional de Barcelona s'han donat a conèixer els següents premis:

Premis del Saló del Còmic 2009


• Gran premi del Saló: Ana Miralles

• Millor obra estrangera / Jaime Hernandez La educación de Hopey Glass (Ediciones La Cúpula)

• Premi Josep Toutain a l’autor revelació / Pere Mejan La Revolución de los Pinceles (Dolmen)

• Millor obra/ Las serpientes ciegas de Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí (BD Banda)

• Millor guió/ Felipe Hernández Cava per Las serpientes ciegas

• Millor dibuix/ Pere Mejan per La Revolución de los Pinceles

• Millor obra/ Cava y Seguí per Las serpientes ciegas

• Millor revista/ Amaníaco

• Millor fanzine/ Rantifus

• Premi a la divulgació de la historieta / Álvaro Pons per La cárcel de papel

• Premi a la llibreria especialitzada / Continuará (Barcelona)

• Premi popular a la millor obra / Orn 2 de Quim Bou (Dolmen)

Premis de Comicat

Millor còmic (traduït o publicat originalment) en català l'any 2008 / Quim Bou L'Illa de la mà (Dolmen Editorial)

Millor dibuixant (traduït o publicat originalment) en català l'any 2008 / per L'Incal (Glénat) Moebius

Millor editorial que hagi publicat en català de l'any 2008: / Glénat

Millor guionista (traduït o publicat originalment) en català l'any 2008 / Quim Bou
Premi especial Comicat 2009 / Oriol Garcia i Quera

Bé, em podria haver jugat diners amb la previsió de l'Editorial pñúblicadora en català, però no ho vaig fer, ximple de mi. En Quim Bou destaca pel seu nivellàs que li ha permès un triplet. Que quedi clar que amb el missatge anterior no estava exagerant pas res.

En el cas de Comicat trobo a faltar una categoria per a simplement el millor comicaire català (o en català, si vols). Per als premis del Saló trobo a faltar que no hi hagi ni una sola categoria que faci referència a Catalunya o al català. Aspirar a la internacionalització no ha d'implicar ignorar el que hi ha a la terra. Em sembla també, que ja estaria bé que s'actualitzessin una mica i incloguessin una categoria per als webcòmics. Això no ho demanaré a Comicat, sé que l'oferta en català és tan escassa que no dóna per a un premi amb cara i ulls, però als premis del Saló clama al cel que ja toca.
Cerca'ns a Google+