Vázquez desfermat

Explicava en Vázquez, en una entrevista i amb la seva habitual modèstia, que podria ser que ell hagués estat el millor comicaire de la postguerra, però no pel que havia fet, sinó pel que podria haver fet i no li van deixar de fer. Cosa que era fàcil de dir, afegia, mentre no tingués manera de demostrar-ho.

Contextualitzant-la aquesta frase era, de fet, l'enèsima queixa cap a la censura que el va collar durant dècades. Una censura absurda que va ridiculitzar mil i una vegades per com havia sotmès la seva obra, prohibint tot de coses que no eren ni tan sols capaços d'entendre per què ho feien, com quan li van impedir de fer servir la paraula "dromedario" adduint que era un insult i no un animal. Absolutament surrealista.

En "Lo Peor de Vázquez" se'ns presenta en format integral tot allò que va publicar per Glénat quan ja no hi havia la pressió censuradora paranoica de la dictadura. Quan pràcticament es va posar a dibuixar allò que li sortia d'allà on no sona. Qui vulgui veure com hauria estat la producció comicaire d'en Vázquez si en comptes dedicar-se a dibuixar pàgines sobre Las Hermanas Gilda hagués tingut la llibertat de parlar de temes com el sexe o l'evasió d'impostos aquest és el seu llibre. És amb aquest i no els de Bruguera que es pot avaluar on hauria arribat si li haguessin donat ales. Ara bé, cal saber que el que s'hi trobarà és un Vázquez absolutament desfermat, enrauxat i fora de control. Tenia moltes coses a explicar algú tan faldiller i morós com ell. Que ningú es confongui i el regali a la mainada. És un Vázquez absolutament diferent al de la producció bruguerenca.

He llegit queixes quant a l'edició. Quasi 600 pàgines a 24 euros i en una mida reduïda que m'entra en qualsevol prestatge és per mi una joia d'edició. Complet, barat (tenint en compte el contingut) i emmagatzemable. Més integrals d'aquest tipus voldria tenir jo. És el que volem els pobres amb cases petites de pobres i que ja no sabem a on posar tants de còmics.