divendres, 30 de desembre de 2011

Biotec.no.lògica 20 - El problema de ser un manasses al laboratori


Biotec.no.lògica 19 - Biotec.no.lògica 20 - Biotec.no.lògica 21

Aquest acudit sé per experiència que fa especial gràcia als homes que treballen en un laboratori ple de dones.

Biotecnòleg:
-Això ja és que se'n rifen o què?
Capses:
-Petits
-Més petits
-Minúsculs
-Atòmics

dimecres, 28 de desembre de 2011

72. PER FI M'HE DESVIRGAT!!!!!

Ja era hora, no creieu? Em feia vergonya haver arribat a aquesta edat sense haver-ho fet mai ni una sola vegada. No vulgueu saber com n'és de frustrant haver rebut tantes i tantes carabasses al llarg de tants i tants anys per part de tanta i tanta gent i després de tants i tants intents. I mentrestant anar veient com tothom s'espavilava i a poc a poc ho anava aconseguint. Hi havia gent a qui ja no sabia com mirar a la cara quan em parlaven del tema. Però per fi! Per fi ha passat! Per fi ho he aconseguit!

Per fi he publicat la meva primera vinyeta en una publicació en paper!!!!! :-D  De la mà de la gent fantàstica d'El Web Negre, la publicació ha estat a l'especial de Nadal del setmanari El Triangle i la vinyeta (a més d'aquesta, que s'ha reciclat) ha estat la següent:

Apa! De pet cap al currículum!

Per cert, creieu que el títol aconseguirà cridar l'atenció i portar més visites del que és normal? Bé, en tot cas em va semblar que el 28 de desembre era un bon dia per a provar-ho. Bones festes a tothom! ;-)

-El 2012! El 2012 serà l'any que tot se n'anirà a fer punyetes!
-Ja, o sigui que com que t'ha fallat la profecia d'en Niño Becerra, et passes a la dels maies.
-Un dia o altre l'encertaré i aquell dia hauràs de callar!
-Així també en sé jo...

dimarts, 20 de desembre de 2011

Zooil·lògic 18 - Selecció artificial


Zooil·lògic 17 - Zooil·lògic 18Zooil·lògic 19

Els creacionistes no entendran l'acudit. No em preocupa, només serà una cosa més de tantes que no poden entendre.

-Ei, nenetes! Com us va a les vostres casones!?
-Ja tenen cura de vosaltres els vostres papàs?!
-Compte on trepitgeu, no us malmetéssiu les potes amb el terra no asfaltat!
-No els feu cabal.

diumenge, 18 de desembre de 2011

Webcòmic 2.0

Una altra tira partida en dos fitxers degut a la incompetència del Google amb les imatges llargues:



Aquesta és la història real per la que fa poc vaig canviar el menú dret del bloc per a fer-lo entrar plenament en el món de les xarxes socials. Fins ara només havia anunciat el lector de feeds per a subscriure-s'hi i el grup propi en el Facebook. Crec que ja és hora de presentar formalment en societat el compte del Twitter.

I ja de passada el del Tumblr, la pàgina del Google+, així com el compte de Friend Connect que no tinc ni idea de com es pot enllaçar si realment hi ha manera.

És possible encara més interacció social? Doncs sí. Al menú de la dreta, a més a més hi trobareu un  logo amb el símbol +1. Si hi pitgeu estareu indicant al Google que recomaneu el bloc per fer que surti en més bona posició en els resultats de les cerques.

És possible encara més interacció social? És possible. Però si és així crec que no vull saber-ho. De moment em sembla que n'hi ha prou.


A veure, fem una ullada a això del Twitter del que tothom en parla.
Mmm... crec que ja començo a agafar-ho. Les paraules amb un # són enllaços a temes d'actualitat.
Llavors, si envio un tuit amb un d'aquests enllaços i un enllaç al bloc amb un acudit mínimament relacionat...
Oh! 20 visites!
N'enviaré uns quants més.
Més de 200 visites!
Ei!, què és això?!
Merda! M'ha seguit un seguidor! Si és un fan em dirà que a què jugo amb aquest spam. Quin mal rotllo.
Bah! És un que espammeja seguint gent a sac! Doncs a prendre també pel sac!
Seguiré enviant-ne més. Eps!
Un altre? Merda! I aquest sembla un seguidor de debò!
Bé, tornem-hi...
Què?! Un altre?! I aquest el conec! Quedaré fatal tant si l'elimino com si em veu espammejant!
Em pregunto quants comptes oficials del Twitter deuen haver  començat així...

dissabte, 10 de desembre de 2011

Biotec.no.lògica 19 - Proteïna verda fluorescent


Biotec.no.lògica 18 - Biotec.no.lògica 19 - Biotec.no.lògica 20

Molt bé, aquest sí. O ets del ram o no entens res de l'acudit. Ho sento per la resta de lectors. :p

-Això sí que és un senyor promotor!

diumenge, 4 de desembre de 2011

La passió pels jocs kumbes



I és que és ben bé que qui no es consola és per què no vol.

-Perdona que et digui que les noies tenen raó de queixar-se. A què ve que últimament estiguis sent tan bèstia quan fem jocs de grup?
-Meta! Per fi he tocat meta! Ja tocava, coi!

dimecres, 30 de novembre de 2011

Zooil·lògic 17 - Alta cuina


Zooil·lògic 16 - Zooil·lògic 17 - Zooil·lògic 18

Ja vaig avisar que tenia altres acudits sobre animalons a restaurants.

Aquest acudit sobre l'alta cuina podríem dir que ha estat massacrat per multitud d'humoristes. Recordo que d'entre altres el va abordar el Quico el Progre. Jo només li he volgut donar una volta més.

Per cert, amb aquest ja fan 200 entrades al bloc. Déu n'hi do com passa el temps. I sembla que només faci uns pocs mesos de la 100. (^_^)

- ...i de segon, una tifarada reconstruïda a partir de diarrea de hiena ugandesa, marinada amb putrefacció de melic d'humà obès i saltejada amb flocs de cagallons caprins de l'Alta Provença.
-Oh! Hiena ugandesa! Que selecte!
-No sé..., aquests plats de nom tan llarg solen ser molt pretensiosos. Trigues més a pronunciar-los que a descompondre'ls amb el vòmit.

diumenge, 27 de novembre de 2011

El joc de la figa


Sí, un altre acudit sobre jocs kumbes, però hi ha una justificació.

Fa poques setmanes vaig comentar que havia notat un increment de subscripcions per haver fet un acudit sobre sexe mentre m'enllaçaven des d'una pàgina friki. Era una conya, no pensava que la gent pogués estar tan cremada...

...però setmanes més tard vaig fer un altre acudit amb unes metes com a tema central i el resultat em va acollonir... segons el Google Reader vaig més que doblar els subscriptors per aquell canal en tot just 3 dies. Feedburner va voler confirmar les dades. A mi em va semblar sorprenent, però no crec que em pugueu culpar per insistir amb acudits de metes per veure com reacciona el públic potencial.

-És l'última vegada que jugo a la figa amb tu!

dimecres, 23 de novembre de 2011

Acreixement de l'eclectització del webcòmic

A veure, remirant el bloc puc veure que de moment ja hi he penjat pàgines d'un sadocòmic, un còmic de temàtica especialitzada professional, un recull genèric d'acudits d'animals, una espècie de sitcom o humor gràfic d'actualitat entre d'altres coses.

Què més podria fer per a ampliar horitzons? No sé... un de superherois? A molta gent és l'únic que li interessa. Podria fer una fitxa de personatge, per veure com queda...


...naaaaah... millor em centro en els còmics que ja tinc en marxa, que al final, amb tantes coses entre les mans, acabo per no fer-ne cap...

...però podria...

diumenge, 20 de novembre de 2011

71. Comunicat especial del 20N



Podríem fer-ne una juguesca. Qui digui l'animalada més gran però sense passar-se guanya. Algú s'anima? Què més creieu que morirà avui? La immersió lingüística? La llei del matrimoni homosexual? TV3? La llei de l'avortament? La possibilitat d'investigar amb cèl·lules mare? Com? Algú ha dit que l'autogovern? Això és jugar molt fort, senyors! Facin les seves apostes! Algú s'atreveix a superar-ho?

Actualització: acudit publicat a El Web Negre.

-Catalans, qualsevol possibilitat del concert econòmic ha mort. De fet, com seguiu sent tan mesells, no tinc clar què quedarà viu aquí.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Celebració fallida



Sí, ja sé que tinc l'arc argumental de la mossa una mica abandonat, quan ja faltava tan poc per a acabar-lo, però és que van sortint coses que o bé m'impedeixen de dibuixar o bé són més prioritàries. Potser pensareu que aquest acudit hauria estat millor presentar-lo ahir, però no tenia planejat que a les 11:10 se'm caigués Internet durant 10 minuts per seguir després funcionant tan perfectament com havia funcionat durant tota l'estona anterior...

...ho havia d'explicar... (U_U)'

-Ja està tot a punt. Està redactat i només cal que pitgi "envia'l". He, he, he... quedaré com un friki posant al Facebook un missatge de commemoració del'11-11-11 just a les 11:11:11. 5 minuts... 4 minuts... 3 minuts... 2 minuts... 1 minut...  Ara! Aaaargh!

dijous, 10 de novembre de 2011

Elda (4/4)

Finalment no vaig guanyar el concurs i les pàgines no es publicaran en l'àlbum col·lectiu de Mundo Caníbal. De fet vaig quedar últim de tots :p  No crec que sorprengui a ningú, donat el nivell dels altres participants amb els que competia. Però en agraïment de la feina feta, l'Óscar Martín m'ha regalat una pàgina original de Solo Mundo Caníbal. No entrava en les bases del concurs, simplement és així de generós. La patxoca que farà farà penjada a la paret. (^o^)

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4


-I estava deliciosa.
-Cabró.
-Au, va, tu ja sabies que això acabaria així. Realment creies que et deixaríem anar sense més? Ens has fet molt de servei, sí, però ara ens faràs un últim... eh? Què és això?
-Unes cuques intel·ligents són un perill massa gran com per a deixar-les vives.
-Mer...!
-Havia vingut amb la intenció de sacrificar-me per l'Elda un cop fos lliure.
-Ara només vull venjança.

dimarts, 1 de novembre de 2011

El joc de l'arrenca-cebes



Havent ressuscitat el meu ordinador era hora que fes algun acudit nou. Sé que està dedicat a un públic molt restringit, concretament al de les noies que han estat subjectades per un bèstia, en jugar a l'arrenca-cebes, que no les deixava anar ni a la de tres, però l'havia de fer.

-És l'última vegada que jugo a l'arrenca-cebes amb tu.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Elda (3/4)


Tercera pàgina del còmic de l'Elda. Podeu refrescar la memòria de les dues anteriors pitjant als enllaços de sota aquest text.

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

-Creus que és fàcil arrossegar algú fins aquí?
-Aquest sí. L'imbècil ni ha sospitat que estigués desarmat. De totes maneres, el podries haver estabornit.
-En fa uns quants com jo. Però tot i així només te'l comptaré coma  un. I amb aquest ja en fan deu.
-Què vols dir amb això?
-Saps perfectament què vull dir. On és l'Elda?
-Ah, Elda, Elda... és veritat que tenim un pacte sobre la seva llibertat. Però saps què? Que aquest cop has trigat massa.
-Què... què vols dir?
-Saps perfectament què vull dir.

dijous, 20 d’octubre de 2011

70. Per fi s'han petat en Gaddafi

Amb en Gaddafi han fet un tres en ratlla magrebí. Un tres en ratlla que fa només un any semblava absolutament impensable. La resta de dictadors haurien d'anar aprenent la lliçó i preparar-se per a una transició ordenada si fossin capaços d'entendre el que els convé. Si fins i tot un carnisser sanguinari com aquest que tenia atemorit el poble amb la seva repressió ha caigut, és ben bé que el temps en què els dictadors podien imposar-se mitjançant la manipulació informativa, toca la seva fi. El problema és que em sembla que aquesta gent capaç de suïcidar-se saltant des del seu ego, molts cops ni tan sols són conscients de ser dictadors.

L'única llàstima és que l'hagin pelat. Hauria preferit que com amb en Milosevic hagués hagut de patir l'escarni d'un judici públic fins a la seva mort.

Aquest acudit el tenia preparat per al Racó Català amb instruccions de col·locar-lo si en Gaddafi queia. El cabró s'ha fet pregar però ja que el tenia fet he pensat que el millor era ensenyar-lo per celebrar la seva caiguda.

Actualització: Publicat també en El Web Negre.

-Colló, en Gaddafi també?
-D'aquest sí que no m'ho esperava.
-El pobre no va saber entendre la situació.
-Ja ho pots ben dir. Sort que el meu poble m'adora.
-I el meu.
-El meu em necessita per lluitar contra el terrorisme.
-El meu per no caure en l'anarquia.
-Per no parlar de la lluita contra l'imperialisme!
-Realment, havia perdut tot contacte amb la realitat.

Elda (2/4)

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Bé, per fi he aconseguit ressuscitar l'ordinador. Gràcies, Óscar!

La seva defunció momentània no m'havia permès comentar abans que ja em podíeu votar al concurs Evil Plan de les Cronicas PSN. Correu, que ja només queda un dia per a poder-ho fer! I sé que la primera vinyeta d'aquesta no és la millor de la de les 4 pàgines, però si voleu també em podeu votar en el concurs de Mundo Caníbal.

-No és que ho cregui. És així.
-Per què mengen pedres.
-Quin altre motiu tindrien que el d'absorvir els bacteris del sofre.
-Doncs per què són idi...
-MUTIS! Allà hi ha el niu!
-Val més que callis, si no vols que...  !
-Quina merda li estaces explicant?

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Elda (1/4)

Pàgina 1Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Ja n'havia parlat de la seva existència. Aquest còmic es diu Elda, i té 4 pàgines. Està ambientat en el Mundo Caníbal del gran Oscar Martín, autor que fa molts anys que admiro per la seva gran traça en el dibuix.

Fa uns mesos va presentar un concurs d'un còmic en aquestes condicions, i ara està demanant el vot a la gent. Si voleu us hi podeu passar a dir la vostra. Podreu pensar que el premi és poca cosa, però per mi seria un honor enorme publicar al costat de tots aquells cracks!

Des d'un començament vaig pensar que no tenia cap oportunitat de guaanyar, de manera que ni m'ho vaig plantejar de presentar-m'hi, però al final no m'hi vaig poder resistir. En part em sembla que es deu a què sóc un repel·lent i per deformació professional no em vaig poder estar de fer broma analitzant la inconsistència del sistema ecològic d'aquest món. Però sobretot va ser per què em podria donar la possibilitat de dibuixar lliurement coses sobre el Mundo Caníbal i penjar-les al bloc esquivant la possibilitat de denúncia. :p

He d'admetre que malgrat el resultat sigui tan modest a nivell artístic, sobretot comparat amb la gran traça d'altres participants, la veritat que he aprés molt mentre les feia, fent coses que no sabia fer o que no sabia que sabia fer. De fet podria pensar que aquesta pàgina d'aquí amunt és la millor que he dibuixat fins a la data. Sé que altra gent li faria vergonya dir això, però mirant la meva evolució no en puc estar més d'orgullós. Uns anys enrere no ho hauria pogut pas fer, això.

El que no sé és si és normal que entre les 4 pàgines m'ocupin mig giga. M'ha fet com cosa pensar que en Bisbal i altra gent a la que no li compraria un disc ni mamat, estarà cobrant quartos per a què jo pugui desar les meves pròpies creacions. Té collons la cosa.

Degut a la meva estranya megalomania blocaire, aniré pujant les altres pàgines en versió catalana en aquest mateix bloc. Espero que agradin.

-Segueixo sense entendre com algú que conec tan poc ha aconseguit arrossegar-me fins a un niu de cuques.
-Per què saps que és una bona idea.
-És una pèssima idea. Mira si ho faig és per a demostrar-te que t'equivoques. Estúpida forma de jugar-nos la pell.
-No ens la juguem. Les cuques són les criatures més patètiques que hi ha.
-Tenen moltes mutacions i les escampen fàcilment per partenogènesi. Hi ha rumors que fins i tot s'han format colles intel·ligents.
-Bestieses. La seva intel·ligència és la de les 3 enes. Però si véns és per què t'he demostrat que són els productors.
-Això sí que és una bestiesa.
-He calculat la diferència entre el que es menja i defeca. hi ha pèrdues. Per molt que els copròfags reciclin, o hi ha aportacions de biomassa o en poc temps s'extingirà la vida al planeta.
-Ja m'ho has explicat mil vegades, això. Per això som aquí. Perquè creus que les cuques són la resposta. I que els podem capturar i criar en granges que ens facilitin la vida.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Biotec.no.lògica 18 - Feina relaxada


Biotec.no.lògica 17 - Biotec.no.lògica 18 - Biotec.no.lògica 19

He d'admetre que en aquest cas, l'argument no és meu. Les 6 primeres vinyetes és l'escenificació del que ens va dir que li havia passat una de les professores de la carrera. Vaig quedar tan meravellat, davant d'una història tan bonica que vaig pensar que n'havia de fer un còmic. Això sí, vaig esperar a haver aprovat l'última assignatura, abans de fer-la pública. Mai se sap. Precaució.

Biotecnòloga:
-Merda! Sobre el peu avui que duc xancletes!
-I és bromur d'etidi!
-Ja ho sé! M'irradiaré per saber on ho tinc!
-I ara m'ho fregaré fort amb aigua.
-Serà millor que truqui al servei mèdic d'informació toxicològica per saber si cal que faci res més.
Servei mèdic d'informació toxicològica:
-Sobretot, sobretot, no es fregui, perquè l'únic que aconseguirà és que li penetri. Ah, és clar, i això és de calaix!: allunyi's de les exposicions d'ultraviolats o se li formaran dímers cancerígens de pirimidina!
Amiga:
-El que jo envejo de la vostra professió és que no us estresseu: no teniu horaris, tot us ho preneu amb calma...

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Funny animals

Un estil que m'agrada i he estat practicant és el dels funny animals.


Però aquest d'aquí només és una mala excusa per poder complir amb un fanservice anunciat.

En canvi, en breu pujaré unes pàgines de l'estil a les que hi he dedicat una miqueeeeeta més de temps.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Sobre els frikis i els estereotips de la seva relació amb el sexe

Aquests dibuix el vaig presentar per al concurs Evil Plan PSN de les Cronicas PSN. Té una broma interna sobre l'ambigüitat de les intencions del vampir que els lectors de la tira entendran. O això espero.


El cas és que no és el primer cop m'enllacen a les Cronicas PSN, però aquest cop ha estat diferent que els altres. Aquest cop he notat un augment en les subscripcions que no havia notat les altres vegades. I això ha fet que em preguntés que "què pot haver empès a la gent que visita un web sobre el frikisme dels jocs de rol, els còmics, la ciència-ficció, la fantasia heroica o els pokémons, entre d'altres a subscriure's a Gargots?" Què ha estat diferent aquest cop respecte els anteriors? I ha estat només després de pensar en els estereotips més tronats sobre aquest col·lectiu que he tingut la resposta clara: tenia un acudit sobre sexe en portada.

Més clar l'aigua.

I això m'ha fet pensar sobre qüestions profundíssimes i de grans implicacions que podrien afectar el futur d'aquest bloc. Per exemple: si en el proper dibuix hi ensenyo una meta es doblaran els subscriptors?

Caldrà reflexionar-hi...

Qui vulgui aprofundir més sobre aquests estereotips pot escoltar el monòleg Soy Frikisexual de l'Andrés Palomino... sí, el mateix de les Cronicas PSN. Tot queda en família.

Per cert, en aquesta convocatòria s'hi ha introduït un element nou respecte els anteriors i se'm va ocórrer parlar-ne en un dibuix extra fora de concurs:


Ja us espammejaré quan sigui moment de votar-me.


-Després d'empassar la pols a l'últim concurs, no esperava que tornessis a presentar-te.
-Què t'ha empès a canviar de decisió?
-SAMARRETES!

divendres, 30 de setembre de 2011

dilluns, 26 de setembre de 2011

No és la solució



El més curiós del cas dels pregadéus és que mentre els mascles ja no tenen cap els seus cossos segueixen enfeinats en l'assumpte. I després diuen que som els mascles humans els que pensem amb les gònades.


-Perdona que sigui tan brusc, però a tu el que et cal és tirar-te una altra mossa. Segur que així se t'arreglen tots els problemes.
-Raquel. Em dic Raquel. Com tornis a dir-me aquest altre nom. Això acabarà de la manera en què acaba en els pregadéus.
-Naaaah...!

dissabte, 24 de setembre de 2011

69. Reacció judicial



I aquesta ha estat la meva darrera aportació que he estat fent tres dies a la setmana al Racó. Ha estat divertit mentre ha durat.

Si algú té un diari i li agradaria tenir un ninotaire que m'ho digui. Ja ho trobarem.

Per cert, curiós el que escandalitza i deixa d'escandalitzar als nacionalistes espanyols, oi?

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Què tenim avui?
-A veure, per una banda la denúncia de tres famílies que volen que els seus fills s'eduquin en castellà. Per l'altra, més de 120.000 valencians que ho han de fer en castellà en contra de la seva voluntat.
-Què? 3 famílies? Això és intolerable!

dimarts, 20 de setembre de 2011

Biotec.no.lògica 17 - Animals models


Biotec.no.lògica 16 - Biotec.no.lògica 17 - Biotec.no.lògica 18

Biotecnòleg: Insisteixo en tornar a les rates.
Biotecnòloga: El cas és que no són un model tan bo per a la malaltia.
Biotecnoleg: M'és igual!
Cartell: Sala de teixons.

dijous, 15 de setembre de 2011

64. Prevaricació nacionalista espanyola


La situació és estrafolària i no sé anomenar-la d'altra manera que prevaricació. Mentre a d'altres països són els representants electes els que fan les lleis mentre que els jutges només aproven i retornen lleis sense reescriure-les, a Espanya hi ha una tercera cambra inaccessible per als ciutadans però manipulada pels dos grans partits en què les lleis són reescrites tant com es vulgui i de forma impune. D'aquesta manera els partits grans tenen algú que els faci la feina bruta. This is Spain.

Enllaç a la publicació original en el Racó

I per tant, dictamino que tothom té dret a educar-se en castellà a Catalunya.
-Com ha anat a petar una llei nova en la resolució del recurs d'una multa de trànsit?
-Em venia de passada.

dilluns, 12 de setembre de 2011

La veïna no hi col·labora



Espero que la soprano de portentoses cordes vocals que m'ha inspirat la tira no es llegeixi el bloc ni el relacioni amb mi i per tant amb ella. XD

Això s'ha d'acabar! T'has de treure aquella mossa del cap d'una vegada!
Tu continua amb la teva teràpia de dibuixos.
Mentre estiguis ocupat no hi haurà res que et faci pensar en el que podria haver estat i no va ser.
No estic sentint gemegar a la veïna! No estic sentint gemegar a la veïna! No estic sentint...

dissabte, 10 de setembre de 2011

Zooil·lògic 15 - El joc de la processó


Zooil·lògic 14 - Zooil·lògic 15 - Zooil·lògic 16

Erugues:
-Hi, hi, quina broma!
-Els devem tenir impressionats!
-Mare de Déu, si ho sabessin!
-Des de lluny es deuen pensar que som una eruga llarguíssima!
Esquirol:
-És que és l'únic entreteniment que tenen?!

divendres, 9 de setembre de 2011

63. Ataquen Espanya!


Bé, un altre acudit en què vaig voler explicar, ara metafòricament, per què segueixo pensant que els periodistes i polítics no deuen saber de què parlen quan xerren dels "atacs dels mercats/especuladors" en aquells moments en què a la gent li fa por deixar diners a Espanya i conseqüentment puja la prima de risc. A vegades sembla que brandant la paraula "especuladors" ja hi hagi prou per deixar clar que darrere de tot hi ha algú més dolent que el dolent de les pel·lis de de Parchís i deixar de banda qualsevol anàlisi que intenti esbrinar què és el que passa.

A més, em feia gràcia dibuixar Espanya com a un captaire. :p

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Si us plau, un préstec! El tornaré en un any!
-Mmm... no m'inspires massa confiança.
-Socors a mi la Unió Europea! Els mercats m'estan atacant!

diumenge, 4 de setembre de 2011

Mites amorosos



Com que aquesta línia de gargots ha anat creixent, al final m'he decidit per crear-ne una pàgina pròpia on estiguin ordenadets. Al final, els que s'ho mirin des d'un dispositiu petitó m'odiaran, amb tantes pestanyes. :p

I vosaltres què? Creieu que és un mite o no?

-I jo que sempre havia cregut que els famosos sospirs de mal d'amors eren un mite.
-Au, calla!

dijous, 1 de setembre de 2011

59. Si l'economia fos un arbre


Necessitava fer aquest acudit. Em sembla que molta gent identifica fàcilment la caricatura de l'esquerra. Els radicals del Tea Party apunt de crear una crisi fa quatre dies per negar-se a un repartiment mínim de la riquesa és un clar exemple d'on pot portar aquest extrem. Em sorprèn, però, que molts no siguin capaços de veure en el dia a dia el problema de la dreta. Fan comparacions amb països més rics i amb productivitats més elevades i es pregunten per què ells tenen coses que nosaltres no, i no pensen que no es tracta només de repartir, que no és que la riquesa sigui allà incondicionalment i només calgui repartir-la, sinó que s'ha de fer créixer i que si es reparteix més del que hi ha ens quedem amb res, amb una destrucció del capital acumulat mitjançant a càrrega impositiva, o en el cas dels PIGS, amb un deute de mil dimonis. Els que ara es manifesten, en una situació com la nostra demanant més i més repartiment per igualar-nos a països amb una renta per capita i productivitat superior a la nostra, no tinc clar que sàpiguen del tot què demanen. No es pot repartir el que no es té.

Enllaç a la publicació original en el Racó



MODEL LIBERAL FINS A L'ABSURD
-Que gran que s'ha fet! Repartim una mica de llenya?
-No que això faria que creixés menys!
-I si no el podem tocar de què servirà que creixi?
MODEL ESTAT DEL BENESTAR RESPONSABLE
-Enguany ha crescut un 3%.
-Guai, així podrem repartir una mica més de llenya que l'anterior i tot i així seguirà fent-se més gran.
PIGS
-Estem repartint tanta llenya com els països amb els arbres més grans.
-Ja t'ho deia. el problema era que estava mal repartida.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Biotec.no.lògica 16 - Versat en òmiques


Biotec.no.lògica 15 - Biotec.no.lògica 16 - Biotec.no.lògica 17

Vaig fer aquest acudit per satiritzar la facilitat en què s'estaven creant nous camps d'estudi acabats amb el terme òmica, i he acabat estudiant l'albuminoma junt amb gent que estudia el fosfoproteoma...

Biotecnòloga: I què estàs fent ara?
Biotecnòleg: Res, faig de simple especialista en probetòmica, pipetòmica, matrasòmica i eppendorfòmica.
Biotecnòloga: O sigui que pringues al laboratori.
Biotecnòleg: Això, tu intenta treure'm mèrits i esplendor. Envejosa, més que envejosa.

diumenge, 28 d’agost de 2011

Sobre estupideses i estupideses



Reflexions filosòfiques profundíííííííssimes.

Per cert, fa poc vaig celebrar que havia aconseguit un rècord de visualitzacions en un acudit meu i em vaig preguntar quant trigaria a superar-ho... aconseguit! Iuhuuuuu! (^o^) El meu dubte és com dimonis m'ho podré fer per superar un número tan bèstia com aquest. He tocat sostre? He de reconèixer, però, que vaig rebre una petitoneta ajuda de no res.


-Li has d'insistir. Si jo estigués penjat com tu li insistiria.
-Sembla que no escoltis. Em va dir molt clarament que no. Què passa, que tu ets un d'aquells que creuen que quan una mossa diu que no, vol dir que sí?
-No, no... Només que si jo estigués en la teva situació, estaria ple de paranoies i esperances i em sentiria rematadament estúpid per no insistir-hi.
-Però molt, molt estúpid, eh?
-Doncs molt bé, gràcies per compartir els teus pensaments amb mi. Ara almenys ja no em sento rematadament estúpid per sentir-me rematadament estúpid.

dijous, 25 d’agost de 2011

57. Els polítics i les agències de rating


Ja ho vaig dir fa poc com l'havien cagada les agències de rating en el passat. Hi ha gent que té molts de motius per carregar contra elles. I evidentment això ha fet que s'hi apuntin els que van demagògicament en contra del capitalisme en general. I per demagogs els polítics, que aprofitant la demagògia dels anticapitalistes s'han apuntat al carro i carreguen contra les agències de rating.... quan puntuen malament els seus governs! Digues-los estúpids.

En aquest sentit quasi que em sembla que hauria de donar les gràcies a aquestes agències per protegir-nos dels polítics abans no en facin de l'alçada d'un campanar, arribant a un punt de no retorn, amb els diners públics.


Enllaç a la publicació original en el Racó


-Hem de treure a les agències de rating aquest enorme poder que tenen!
-Però si l'únic que han fet és opinar que el teu govern és un incompetent gestionant el diner públic.
-Precisament, fill. Precisament.

diumenge, 21 d’agost de 2011

Els instints femenins



Com, cap feminazi replicant-me? :p

-Però sí, ara que ho dius, les dones ens sentim més atretes pels homes que mostren confiança en si mateixos.
-I jo estava fet un flam.
-Alguns antropòlegs suggereixen que és un antic instint relacionat amb l'organització al voltant del mascle alfa.
-Això és ridícul.
-Jo només em posaré nerviós si la mossa m'interessa de debò. Si no hi tinc cap interès i només vaig a per sexe em relliscarà sobiranament que em pugui dir que no i semblarà que tinc més seguretat quan el que tindré és indiferència.
-Vist així, potser sí que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.
-ELS VOSTRES INSTINTS US EMPENYEN A EMPARELLAR-VOS AMB QUI NO SE SENTI ATRET PER VOSALTRES!

dijous, 18 d’agost de 2011

52. I n'hi ha que encara piquen


Volia explicar en un acudit per què no trobo cap sentit a tot de crítiques que s'estan fent sobre com són de malvats els mercats i que injust que és que els devem diners i els seus interessos pactats de mutu acord.

Tenim dues opcions: podem renegar dels mercats i per tant no acudir-hi (el que la gent de tarannà liberal creiem que caldria fer, per cert) o podem acceptar-los com a opció i en coherència no criticar-los. Ara bé, fer-los servir voluntàriament per dir que són el diable que ens obliga a tornar-los els diners que primer els vam demanar, no té cap sentit. Llavors, si cal agafar mania a algú no és als mercats, sinó als irresponsables dels polítics que han portat a aquesta situació de crisi de deute sobirà amb les seves polítiques populistes de malversació de fons públics. Els mercats no és només que estiguin fent la seva feina. És que fins i tot estan fent el que els governs els havien manat que fessin! Queda molt ridícul sentir com es parla a vegades de l'FMI, com si no fossin els governs els que voluntàriament li demanessin diners en préstec. Com si aquest els obligués a quedar-se'ls a punta de pistola, tant sí com no. La realitat és molt diferent a aquesta.

Per cert, jo no només no hi entenc d'economia sinó que vaig molt coix, per això em va fer molta il·lusió la piulada d'aprovació que un economista de prestigi com en Xavier Sala i Martin en va fer i que va aconseguir convertir aquest dibuix en el que ha vist més gent de tots els que he fet (crec, vaja, segons el que almenys tinc controlat). De fet ha esdevingut la notícia més visitada en tot el mes al Racó. A veure quan trigo a superar-me. :P

Enllaç a la publicació original en el Racó

Manual del bon governant demagog
1 - Promets en campanya el que no tens diners per a pagar.
2 - Com que pujar els impostos fa lleig, per a costejar-ho demanes un préstec a un interès pactat als mercats.
3 - Com que no pots tornar-lo en demanes més a l'FMI i vas fent el deute cada cop més gros.
4 - Quan tot peti culpes els mercats per haver-te deixat els diners que els havies demanat voluntàriament.
-I si t'ho muntes bé, el populatxo responsabilitzarà els mercats de la teva mala gestió i fins i tot et tornaran a votar per a què els salvis d'ells.

diumenge, 14 d’agost de 2011

Com agradar-li



-Llavors, segons tu, creus que tinc alguna opció, amb ella?
-Home...
-Tu ho has dit. Segur que no va oferint els seus llavis al primer que passa.
-...si jo t'hagués dit de besar-me i m'haguessis dit que no, sens dubte m'hauria sentit ofesa. No. Realment, ara no tindria cap interès per tu.
-Què puc fer, llavors?
-No sé... En el teu cas caldria un canvi dràstic.
-Creus que he de ser més llançat? Més segur? Donar més imatge de confiança en el que faig?
-Jo estava pensant em esteroides.

dimecres, 10 d’agost de 2011

Els orbs de la ciència

Fa més d'un any vaig fer aquest pòster per al laboratori. Tenia un doble objectiu. El primer, explicar de forma amena un de les pilars de la ciència: els estudis amb ceguesa. Però aquest només era una excusa i fil conductor. L'altre era denunciar un cas en concret en què alguna cosa semblava no quadrar i en què el resultat no va ser massa just per al grup.


Em va quedar espès o si no s'és del ram es llegeix bé?

Pitgeu-hi per a fer-la més grossa si trobeu la lletra massa petita per a llegir-ho bé.

ELS ORBS DE LA CIÈNCIA.
És popularment conegut que la justícía ha de ser cega.
Però no ho és tant que la ciència també ho ha de ser.
Depenent de l'experiment poden caldre diversos cecs per poder reduir al màxim la subjectivitat i atribuir validesa a les dades.
El primer és el pacient.
-El punt PC6 de l'acupuntura funciona. Ho sé per què ho he provat en mi mateixa.
Aquesta dona podrà tenir una evidència, però en no poder-los distingir de la seva imaginació i desitjos, no està capacitada per a fer aquesta afirmació categòrica.
El segon és l'avaluador.
-Que a un gos li funcionés l'homeopatia demostra que no és un frau.
-A un animal no li pot afectar el placebo.
I com sabies que li anava bé?! T'ho deia ell o era la teva humana opinió?!
El tercer, més desconegut, però no per això menys important, és l'anàlisi estadística.
-Mmm... es nota molt que aquesta rèplica de Western no ha sortit bé... L'exclouré de la mitjana per al càlcul de volums.
Malgrat el que pugui semblar, no és ni molt menys una qüestió mecànica.
Aquests són tots els casos? NO N'hi ha un quart que en aquest laboratori ens han fet valorar.
El d'editors i revisors!
-Ostres, un article del genial Petricoin. I jo perdent el temps amb el d'aquest mort de gana.
-Recordes la revisió que vam rebre del JPR?
-Com no ho he de fer si portem mesos treballant en els experiments extres que ens van demanar?
-Doncs en Petricoin hi acaba de publicar pràcticament el mateix estudi sense demanar-li que arregli els mateixos serrells que ens han exigit a nosaltres.

dimarts, 9 d’agost de 2011

51. Retallades a la piscina municipal


Aquesta vinyeta m'agrada especialment. En un sol acudit he aconseguit entaforar la temàtica de l'estiu, la problemàtica de les retallades i una burla a la pseudociència de l'homeopatia. Això sí, per a entendre-la cal conèixer els pseudoprincipis en què es pseudobasa aquesta ximpleria.


-Per a estalviar en despeses hem substituït la farmaciola per un tractament homeopàtic contra els ofegaments.
-Què té?
-Aigua diluïda.

diumenge, 7 d’agost de 2011

El desesperant llenguatge femení



Em sorprèn que a aquestes alçades del còmic encara no m'hagi aparegut cap feminazi histèrica dient-me el nom del porc pels tòpics de la temàtica. :p

-Ei, deixeu-me estar! El vostre plantejament és un insult per a ella! Des de quan una dona pot ser tan contradictòria entre el que diu i vol?
-Res. No em passa res.
-Vull que siguis sincer. Creus que em senta bé?
-No cal que ho facis, si no ho vols. Fes el que vulguis. A mi no m'importa.
-Aaaarrrgh!

dijous, 4 d’agost de 2011

47. El poder de les agències de rating


Les agències de valoració només donen opinions. Res més que això. No se m'acut cosa més estúpida que voler impedir per llei que algú valori en veu alta si una inversió és o no segura. Ja no et dic si ho fa des d'un altre continent. De debò que algú pot creure que això és legislable? Fa uns anys la van cagar estrepitosament quan van valorar com a bones unes inversions que eren desastroses (les subprimes i tota la pesca). La van cagar però ben cagada. Ara, però estan fent bé la seva feina i estan indicant que hi ha països europeus que estan tenint problemes d'insolvència (els grecs necessitarien pujar els impostos més d'un 400% per tornar el 170% del PIB que deuen). Reacció dels capitosts europeus? Demanar a les agències de valoració que no facin la seva feina i que menteixin. I a més amenaçar amb crear una agència europea que en comptes de valorar si les inversions són segures es dediqui a dir que ho són per sistema... delirant, sincerament. Segur que una agència amb aquest perfil tindria una graaaaaan influència en les decisions dels inversors.

Però que no havíem dit que era catastròfic que indiquessin que una mala inversió és bona? A què ve ara que demanin expressament que ho facin? Doncs bé, per una part la normativa del Banc Central Europeu permet que es presenti el deute sobirà com a aval per a un nou crèdit, sempre i quan el país tingui bona valoració. Valoració feta per qui? Per les agències de valoració, efectivament. Per una altra part, les lleis de pensions prohibeixen invertir en valors que no siguin molt segurs. Segurs segons qui? Segons les agències de valoració, no faltaria més. Segur que les intencions en què es van elaborar aquestes regulacions eren boníssimes. Seguríssim. Però el cas és que ara, si la qualificació baixa els bancs hauran de tornar un munt de diners de cop al BCE i es col·locaran en una situació financera dificultosa per a ells.

En aquestes condicions, i tenint en compte el que hi arrisquen invertint-hi, algú s'estranya que als bancs els acolloni invertir en deute sobirà i que la prima de risc faci les pujades que fa?

Que els polítics no us enganyin. La sensació que em transmeten és que si es posen a parlar de la desregulació davant la que estan indefensos es deu a què han d'amagar una legislació que és una pífia considerable. Així s'espolsen les culpes i fan com si ells no tinguessin res a veure amb la situació creada.


-Es pot saber qui ha donat tant de poder a les agències de rating com per poder decidir quins estats fan fallida?!
-Vostè. Miri. Aquí. A les normes del Banc Central Europeu.
-Apa, que curiós.

diumenge, 31 de juliol de 2011

I si no ho és, llavors...



-En Miquel m'ha explicat allò teu del petó.
-Au, vinga! Per què no? Potser que munti un webcòmic i en parli en públic per a què ho sàpiga tothom!
-Sigues tan sarcàstic com vulguis, però estic d'acord amb ell i no la podies haver cagat més.
-Ei, cap dels dos hi éreu. Jo sé què em va dir, i em va dir molt clarament que no.
-O sigui que t'has penjat de la mena de mossa fresca que ofereix els seus llavis a qualsevol encara que no li interessi gens.
-ESCOLTA, NO DIGUIS FRESCA A...!
-ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID! ESTÚPID!....
Cerca'ns a Google+