divendres, 30 de setembre de 2011

dilluns, 26 de setembre de 2011

No és la solució



El més curiós del cas dels pregadéus és que mentre els mascles ja no tenen cap els seus cossos segueixen enfeinats en l'assumpte. I després diuen que som els mascles humans els que pensem amb les gònades.


-Perdona que sigui tan brusc, però a tu el que et cal és tirar-te una altra mossa. Segur que així se t'arreglen tots els problemes.
-Raquel. Em dic Raquel. Com tornis a dir-me aquest altre nom. Això acabarà de la manera en què acaba en els pregadéus.
-Naaaah...!

dissabte, 24 de setembre de 2011

69. Reacció judicial



I aquesta ha estat la meva darrera aportació que he estat fent tres dies a la setmana al Racó. Ha estat divertit mentre ha durat.

Si algú té un diari i li agradaria tenir un ninotaire que m'ho digui. Ja ho trobarem.

Per cert, curiós el que escandalitza i deixa d'escandalitzar als nacionalistes espanyols, oi?

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Què tenim avui?
-A veure, per una banda la denúncia de tres famílies que volen que els seus fills s'eduquin en castellà. Per l'altra, més de 120.000 valencians que ho han de fer en castellà en contra de la seva voluntat.
-Què? 3 famílies? Això és intolerable!

dimarts, 20 de setembre de 2011

Biotec.no.lògica 17 - Animals models


Biotec.no.lògica 16 - Biotec.no.lògica 17 - Biotec.no.lògica 18

Biotecnòleg: Insisteixo en tornar a les rates.
Biotecnòloga: El cas és que no són un model tan bo per a la malaltia.
Biotecnoleg: M'és igual!
Cartell: Sala de teixons.

dijous, 15 de setembre de 2011

64. Prevaricació nacionalista espanyola


La situació és estrafolària i no sé anomenar-la d'altra manera que prevaricació. Mentre a d'altres països són els representants electes els que fan les lleis mentre que els jutges només aproven i retornen lleis sense reescriure-les, a Espanya hi ha una tercera cambra inaccessible per als ciutadans però manipulada pels dos grans partits en què les lleis són reescrites tant com es vulgui i de forma impune. D'aquesta manera els partits grans tenen algú que els faci la feina bruta. This is Spain.

Enllaç a la publicació original en el Racó

I per tant, dictamino que tothom té dret a educar-se en castellà a Catalunya.
-Com ha anat a petar una llei nova en la resolució del recurs d'una multa de trànsit?
-Em venia de passada.

dilluns, 12 de setembre de 2011

La veïna no hi col·labora



Espero que la soprano de portentoses cordes vocals que m'ha inspirat la tira no es llegeixi el bloc ni el relacioni amb mi i per tant amb ella. XD

Això s'ha d'acabar! T'has de treure aquella mossa del cap d'una vegada!
Tu continua amb la teva teràpia de dibuixos.
Mentre estiguis ocupat no hi haurà res que et faci pensar en el que podria haver estat i no va ser.
No estic sentint gemegar a la veïna! No estic sentint gemegar a la veïna! No estic sentint...

dissabte, 10 de setembre de 2011

Zooil·lògic 15 - El joc de la processó


Zooil·lògic 14 - Zooil·lògic 15 - Zooil·lògic 16

Erugues:
-Hi, hi, quina broma!
-Els devem tenir impressionats!
-Mare de Déu, si ho sabessin!
-Des de lluny es deuen pensar que som una eruga llarguíssima!
Esquirol:
-És que és l'únic entreteniment que tenen?!

divendres, 9 de setembre de 2011

63. Ataquen Espanya!


Bé, un altre acudit en què vaig voler explicar, ara metafòricament, per què segueixo pensant que els periodistes i polítics no deuen saber de què parlen quan xerren dels "atacs dels mercats/especuladors" en aquells moments en què a la gent li fa por deixar diners a Espanya i conseqüentment puja la prima de risc. A vegades sembla que brandant la paraula "especuladors" ja hi hagi prou per deixar clar que darrere de tot hi ha algú més dolent que el dolent de les pel·lis de de Parchís i deixar de banda qualsevol anàlisi que intenti esbrinar què és el que passa.

A més, em feia gràcia dibuixar Espanya com a un captaire. :p

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Si us plau, un préstec! El tornaré en un any!
-Mmm... no m'inspires massa confiança.
-Socors a mi la Unió Europea! Els mercats m'estan atacant!

diumenge, 4 de setembre de 2011

Mites amorosos



Com que aquesta línia de gargots ha anat creixent, al final m'he decidit per crear-ne una pàgina pròpia on estiguin ordenadets. Al final, els que s'ho mirin des d'un dispositiu petitó m'odiaran, amb tantes pestanyes. :p

I vosaltres què? Creieu que és un mite o no?

-I jo que sempre havia cregut que els famosos sospirs de mal d'amors eren un mite.
-Au, calla!

dijous, 1 de setembre de 2011

59. Si l'economia fos un arbre


Necessitava fer aquest acudit. Em sembla que molta gent identifica fàcilment la caricatura de l'esquerra. Els radicals del Tea Party apunt de crear una crisi fa quatre dies per negar-se a un repartiment mínim de la riquesa és un clar exemple d'on pot portar aquest extrem. Em sorprèn, però, que molts no siguin capaços de veure en el dia a dia el problema de la dreta. Fan comparacions amb països més rics i amb productivitats més elevades i es pregunten per què ells tenen coses que nosaltres no, i no pensen que no es tracta només de repartir, que no és que la riquesa sigui allà incondicionalment i només calgui repartir-la, sinó que s'ha de fer créixer i que si es reparteix més del que hi ha ens quedem amb res, amb una destrucció del capital acumulat mitjançant a càrrega impositiva, o en el cas dels PIGS, amb un deute de mil dimonis. Els que ara es manifesten, en una situació com la nostra demanant més i més repartiment per igualar-nos a països amb una renta per capita i productivitat superior a la nostra, no tinc clar que sàpiguen del tot què demanen. No es pot repartir el que no es té.

Enllaç a la publicació original en el Racó



MODEL LIBERAL FINS A L'ABSURD
-Que gran que s'ha fet! Repartim una mica de llenya?
-No que això faria que creixés menys!
-I si no el podem tocar de què servirà que creixi?
MODEL ESTAT DEL BENESTAR RESPONSABLE
-Enguany ha crescut un 3%.
-Guai, així podrem repartir una mica més de llenya que l'anterior i tot i així seguirà fent-se més gran.
PIGS
-Estem repartint tanta llenya com els països amb els arbres més grans.
-Ja t'ho deia. el problema era que estava mal repartida.
Cerca'ns a Google+