diumenge, 30 de juny del 2013

Biotec.no.lògica 38 - La pantomima de la contractació d'investigadors científics


Biotec.no.lògica 37 - Biotec.no.lògica 38 - Biotec.no.lògica 39

Suposo que deu passar també en altres camps que desconec, però jo em centro en el que he hagut de patir i que és endèmica de la ciència a aquest estat.

El que descriu la vinyeta és molt típic i m'hi he trobat molts de cops. En la majoria de casos, i més ara que n'hi ha tan poques, les places que s'ofereixen per a treballar com a investigador en una institució pública, ja estan cobertes per candidats preseleccionats abans de fer pública l'oferta. De fet, em va ser plenament confirmat per l'encarregada de recursos humans d'un dels centres de recerca que deia que per això moltes ofertes tenien uns perfils que s'ajustaven fins on es podia als candidats que es volia que ocupessin la plaça.

La llei pretén que hi hagi competitivitat entre investigadors i per tant, en comptes d'haver-hi places fixes es fan servir subterfugis que per a les empreses privades serien il·legals, per a què vagin botant de feina temporal a feina temporal i els investigadors públics només tinguin feina durant uns dos o tres anys per a què després calgui demanar una nova plaça en la que es torni a escollir qui l'omplirà entre tots els que participin al procés selectiu.

La llei està mal feta.

És obvi que si un tècnic ha demostrat al seu cap que és pencaire, que és de confiança i compleix, que domina les tècniques en les que ha de treballar i que a més no caldrà que perdi temps aprenent-les ni situant-se en el marc teòric en el que haurà de treballador, és el millor candidat de partida per a seguir ocupant el lloc de feina. Per tant, el que farà el cap és oferir un lloc de feina tenint ja en ment qui és el que el cobrirà. Però en molts casos, la llei obliga a fer una pantomima. Obliga a fer pública la candidatura per triar a qui tingui millor currículum entre tots els candidats que enviïn el currículum. És absurd. Sembla que ens agradi la hipocresia de pensar que estem duent la meritocràcia fins als límits, quan l'únic que estem fent és crear-nos molèsties improductives. La llei pot optimitzar recursos avaluant grups de recerca o projectes, donant-los i traient-los pressupost per a seguir investigant. Però organitzar aquests teatres només per a fer veure que hi ha una competitivitat que no existeix l'únic que fa és cremar els candidats manant-los escriure tones de cartes de presentació personalitzades que no serviran per a res i que ni tan sols seran llegides. Amb els temps que corren, l'única desconsideració que faltava per a minar la moral als milers d'investigadors que estan en la situació de recerca de feina.

Que consti que no critico als caps de grup que trien la persona que omplirà una plaça abans de fer pública una oferta. ÉS LÒGIC QUE HO FACIN. Jo també ho faria. És la llei el que no té sentit i el que caldria modificar. No s'ha de fer veure que s'ofereixen places que ja estan assignades. No beneficia a ningú. Ni al que les escriu ni als que la llegeixen.

Encara que aquí hagi fet servir adverbis "ahir, avui, demà" que ho facin atemporal, en comptes de dates concretes, sí que m'he trobat amb ofertes amb aquestes velocitats. Són les que més canten que estan cobertes. A vegades dissimulen molt. D'altres gens. Les camuflen perfectament, insistint a fer perdre el temps  i els nervis als candidats.


Publicació de l’oferta: ahir.
Últim dia per a presentar candidatura: avui.
Incorporació al lloc de feina: demà.

Titulació requerida: Llicenciatura en biotecnologia amb màsters en neurociències acabat i de recerca clínica com a mínim començat.

Experiència requerida: Cal haver estat com a mínim 3 anys i vuit mesos en un laboratori com el nostre, treballant en westerns, PCR, espectrometria de masses, rosegadors, processat de mostres de sang i teixits de la malaltia rara que estudia el nostre grup i en les metodologies d’anàlisi bioinformàtica secretes del nostre laboratori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca'ns a Google+