dilluns, 31 de març de 2014

397. Caciquisme del segle XXI


Evidentment, em refereixo a l'escàndol del que tant s'ha parlat, que tot i no ser l'única estadística estranya del dia, va ser l'única captada per diverses càmeres. Curiosament afecta a tots dos candidats pròxims a la direcció. Curiosament, sense que la direcció del PSC hi vegi res d'estrany en el que s'ha pogut demostrar. Suposo que podria haver estat pitjor. Podrien haver votat els morts.

Si a la consulta sobre l'estatus de Catalunya surt que a Ciutat Vella el sí/no té uns resultats sorprenents, ja sabrem com explicar-nos-ho.

Per cert, ahir per Internet els sectaris del PSC van dur a terme la tàctica vergonyosa d'anar acusant de racista a tot aquell que posés en dubte l'ètica de regalar euros i sobres tancats per a què votés la gent. Ja aviso ara que al primer que ho intenti aquí l'engego a dida.

-No fotis que fins i tot l'integrista de queviures Moha-Jord ha votat un candidat homosexual!
-Com a assaig d'un 9-N on votin els extracomunitaris ha sortit que ni pintat a l'oli.
-I jo que patia perquè l'onada migratòria anterior ja ens coneixia massa...

divendres, 28 de març de 2014

396. Jugant


-No hi ha dies que teniu la sensació que el Candy Crush s'ho passa bé jugant tot solet?

dijous, 27 de març de 2014

dimecres, 26 de març de 2014

394. La idiosincràsia del sotmetiment


-AHÀ! Ja he anul·lat la declaració en la que afirmaves que no et sotmeties al meu poder. Ara t'hauràs de plegar a fer absolutament tot el que t'exigeixi.
-No estàs copsant el concepte.

dimarts, 25 de març de 2014

393. JA N'HI HA PROU!



M'estic ficant amb una gent de denúncia molt fàcil, o sigui que espero que em considerin tan insignificant com m'hi considero jo...

-VOLEU PARAR??!! N'ESTEM FARTS DE TANTA VIOLÈNCIA!!!

dilluns, 24 de març de 2014

392. Material ninotaire


Un exemple de frase a col·locar seria "Yo he venido aquí a hablar de mi libro" per a l'Umbral. Per a en Suárez seria vàlida una d'aquest pal, si no l'hagués ja feta servir l'humorista Marhuenda.

MATERIAL D'HUMORISTA GRÀFIC DE SUPORT
PLANTILLA 27: EN MEMÒRIA DE LA MORT D'ALGÚ
Enganxeu aquí caricatura del difunt
Inseriu joc de paraules sobre un fet seu o una modificació d'una frase seva (en aquest cas, dibuixeu una bafarada)

divendres, 21 de març de 2014

391. Caceres de bruixes de caceres de bruixes


Si no teniu el malsà hàbit de saber què diuen els mitjans de la caverna potser us ha passat per alt la nova excusa que han amplificat com han pogut en l'intent de vincular el catalanisme amb el totalitarisme. La tira d'avui vindria a ser una recreació d'aquesta cacera d'aquesta falsa cacera.

-El problema de Catalunya és que els catalans són adoctrinats des dels seus mitjans que no tenen cap pluralitat.
-Això no és veritat, aquí tens una llista de tertulians unionistes catalans.
-Ahà! O sigui que a Catalunya es fan llistes per a depurar els mals catalans dels mitjans, eh?

dijous, 20 de març de 2014

390. Al carrer


EL QUE DIUEN QUE PASSARÀ
-Que ahir vas votar la independència d'Espanya? Doncs au!
EL QUE UN COP VA PASSAR
-Fa quasi 3 anys que els grenlandesos vam votar que volíem sortir de la UE. Quant més haurem d'esperar?
-Et penses que és tan fàcil retirar drets a ciutadans? Saps la burocràcia que comporta?

dimarts, 18 de març de 2014

388. Российская Империя


Em temo que avui m'ha sortit una vinyeta que sembla més una partida del Trivial que una altra cosa.

-M'he independitzat seguint el precedent d'aquest que sí que has reconegut.
-Però tu, en canvi, no!
-M'estàs demanant coherència a mi?

dilluns, 17 de març de 2014

387. Cadena


-Us vam veure tan il·lusionats amb aquella cadena que vau fer que vam pensar, coi! fem-ne també una nosaltres a veure si aconseguim fer pressió al govern ucraïnès. I mira, ha funcionat.

divendres, 14 de març de 2014

386. He, he, he!


-Sí, molt fort això de Rússia, com s'ha imposat militarment. Sí. És un fill de Putin. He, he, he! Eh? Què? Oh.

dijous, 13 de març de 2014

385. Agraïment solidari


La intenció era fer aquestes vinyetes amb el logo del govern extremeny, ja que seria injust atribuir aquell avortament de pseudobalances als extremenys en general, però els maleïts tenen un logo inantropomorfitzable (m'he inventat la paraula, però la podeu fer servir) que no coneixeria pràcticament ningú (les lletres són massa petites), així que he hagut de recórrer a les banderes.

-No t'importa, oi? Ja saps que s'ha de ser solidari.
-Sí, però no vols dir que és massa? Ara m'obligaràs a endeutar-me per tal de tenir els mateixos serveis que et pagaràs amb aquests diners.
-Com? Endeutar-te?
-Egoista! Espero que et deixin de sobrefinançar amb els diners de tots els que sí que complim amb el llindar de dèficit.
-Però el compleixes amb els diners que
-E-GO-IS-TA!

dimecres, 12 de març de 2014

384. Una altra sobre el nacionalisme ètnic espanyol


Normalment escric tot el gargot en català, sovint amb traducció simultània. Faig excepció quan em fa la sensació que cal fer servir el castellà per a contextualitzar la informació o en cas contrari no s'entendrà el contingut. Aquest era el cas de la vinyeta inferior. Però no podia fer només en castellà la vinyeta inferior i realitzar la traducció simultània a la de dalt. I tots sabem que no podia fer servir l'anglès a dalt o la majoria no hagués entès el que hi deia. Total, que encara que en el context d'aquesta sèrie de vinyetes també queda rar, he decidit fer-la tota en castellà. A veure si de passada serveix per a què alguna gent que fa el ridícul se n'adoni i pari una mica.

Oi que hauria sonat molt ridícul?
-Es veu que el que ha redactat la Declaració d'Independència dels Estats Units s'anomena Jefferson.
-Rostre pàl·lid agraït...
Doncs...
-Es veu que el cap de llista del partit independentista CUP s'anomena Fernàndez.
-Xarnego agraït...

dimarts, 11 de març de 2014

383. Margallada


-La del segon primera no és nova?
-En Margallo, que ahir va dir una altra ximpleria.

dilluns, 10 de març de 2014

382. Que quedi clar


-Què n'opina de la invasió russa de territori ucraïnès? I del xantatge amb el gas? Dóna suport a la revolta dels nacionalistes ucraïnesos? Creu que desestabilitzarà la zona?
-El referèndum de Crimea és il·legal.
-Eeeeeehhh... gràcies per les seves declaracions...

divendres, 7 de març de 2014

381. És i no és


Les reaccions del PP estan fent, per variar, una vergonya considerable. Penso.

-Hem d'aprofitar la gran oposició de la UE i els EUA en el cas de Crimea per a fer notar que mai no acceptaran un referèndum il·legal.
-I si aconsegueixen imposar l'statu quo per la via dels fets i les advertències que es fan ara queden en no res i amb el temps s'acaba acceptant la nova situació?
-Llavors serà un cas totalment diferent que no tindrà res a veure i qualsevol comparació serà fora de lloc.
-Ah, clar, que ruc.

dijous, 6 de març de 2014

380. Balances per donar i per vendre


Les balances aquestes que ha presentat el govern extremeny estan tan mal girbades que no sabia com enfocar la vinyeta. Hi havia com mitja dotzena de punts a contraargumentar per a demostrar com feien aigües. Fins que me n'he adonat, com ha fet el govern català, que qui està compartint el vídeo del YouTube són els independentistes i no els unionistes. O sigui, cal?

-Caldrà contraargumentar les balances presentades pel govern extremeny, no?
-Per?

dimecres, 5 de març de 2014

379. La sobirania ucraïnesa


Aquest era molt evident, ja ho sé, però convindreu que també era imperatiu.

-Però què fas? No tens cap dret a decidir unilateralment que Crimea deixi de ser ucraïnesa!
-Veus què diu? Escolta'l!
-Això en tot cas ho hauran de decidir tots els espanyols!
-Ein?
Què?

dimarts, 4 de març de 2014

378. Molts laments per no res


Aquesta tira era una petició que havia dit que dibuixaria sobre animar a participar a la Viquipèdia en català.

I ara permeteu-me que em posi plom amb unes notes autobiogràfiques, també conegudes com a batalletes. Això que faig actualment amb el blog d'omplir Internet amb contingut en català no és un cosa de fa dos dies i no és per què sí. Té les seves causes. Ja fa més d'una dotzena d'anys, vaig descobrir un lloc meravellós basat en el voluntariat que era Softcatalà, i emmirallant-me en ells vaig anar navegant per la xarxa traduint programes que es podien manipular sense necessitat de disposar de grans coneixements en informàtica. En vaig traduir entre dues i tres dotzenes i alguns encara corren per aquests webs de déu. Fins i tot vaig fer un directori d'enllaços a programes en català que en devia tenir cap a 200.

Vaig acabar abandonant-ho, però, quan vaig descobrir un altre lloc extraordinari en el que hi vaig acabar invertint un munt de temps. Aquest era la Viquipèdia en català. Per llavors ni es deia així. De fet, jo vaig ser la persona molt odiada per molta gent que vaig proposar la versió catalanitzada del nom. Aprovar-la no va dependre de cap gran discussió, ja que per llavors només érem 3 contribuïdors, de fet era un projecte tan poc conegut que hi havia dies que jo era l'únic que hi editava. Per al bon funcionament en calia un i per falta de candidats més que per altra cosa, vaig esdevenir el primer administrador que va tenir la versió en català (sempre he dubtat si afegir aquesta dada al currículum). Em vaig poder adonar que aquell projecte tenia un potencial enorme per a la llengua i vaig pensar en donar-li un impuls. Quan la vaig descobrir tenia 100 articles i escaig i vaig començar a escriure'n en massa, primer anònimament i després com a usuari registrat. Semblava una bogeria, el que ara es coneix com a frikada, ja que la sensació generalitzada que hi havia llavors era que pensar que aquell sistema enciclopèdic assembleari arribaria a res era una ingenuïtat, una aposta arriscada en la que s'hi perdria molt de temps, però tot i així, m'hi vaig ficar al fons. Un mes vaig arribar a crear més de 2.000 articles. Ara ja es pot dir que molts eren palla buida, però crec que aquesta manera d'inflar les estadístiques va servir per a atreure més gent i que per tant la jugada va sortir bé. Vaig crear la primera portada decent (passant d'aquesta a una com aquesta) i realitzar la primera traducció de la interfície en un temps en el que el programari era molt més pedestre i rudimentari i els articles quasi només admetien text pla amb hiperenllaços (ni imatges, ni redireccions, ni categories, ni pàgines de discussió, ni pràcticament res, si es volia fer una cosa tan senzilla com posar-hi negretes calia fer servir codi HTML). Vaig col·laborar en l'intent d'establir les primeres normes que ens havien de permetre fer augmentar el nombre d'articles amb criteris de qualitat i en vaig crear prou com per a què durant no sé quants anys fos el viquipedista que tenia creats més articles. Vaig iniciar tot de projectes com aquest que intentava crear un article per a tots i cada un dels topònims oficials de Catalunya (40.000 quan encara només en teníem 20.000) i que gràcies a aquesta plantilla milers de definicions en català han pogut aparèixer a llocs com el Google Maps.

Entre tot d'altres coses que serien massa llargues i avorrides d'explicar.

Que per què explico tot això? Perquè no entenc les postures d'alguns ploraners que es dediquen dia rere dia a lamentar-se per la situació de la llengua mentre... no fan res per posar-hi remei! És un punt de vista que no sé entendre. Alguns tan sols saben fer que demanar boicots i lleis de prohibicions que l'únic que aconseguirien és que el català esdevingués una llengua antipàtica i generar un efecte rebot contrari i perjudicial. Les llengües no desapareixen per què la gent vinguda de fora no les parlin sinó per què els que les fan servir deixen de fer-ho. I perquè això no passi primer cal treure'ls la necessitat de recórrer a altres llengües i després engrescar-los a trobar material que només existeixi o que sigui millor en la que es vol protegir. Promoure el català és a les mans de cada u. Sense imposicions ni haver de molestar altres gents ni llengües. No cal ni subvencions, tan sols cal posar-s'hi. No sabeu la il·lusió que em va fer descobrir que a l'aula d'informàtica de la universitat hi havia estudiants que començaven a copiar el contingut de la Viquipèdia que fins poc abans havia estat un projecte estrany i desconegut que provocava que la gent em veiés amb cara rara quan en parlava.

Lamentar-se i no fer res és absurd i no porta enlloc. No té cap utilitat. Personalment no accepto laments sobre l'estat de la llengua de ningú que hagi escrit menys de 1000 articles a la Viquipèdia (un voluntariat per la llengua en convalida 70).

Dit això, vull evitar mals entesos. Em sembla COLLONUT que hi hagi catalans que facin el seu webcòmic exclusivament en una llengua que no sigui el català. És la seva llibertat i així obtenen molts beneficis com el de poder arribar a un públic potencial més elevat. Només espero que llavors siguin coherents i no facin el paper de ploraners. Els que ploren i no fan res per a arreglar el que és a les seves mans, no només em posen nerviós, és que no els entenc.

-El català està en una situació crítica. Clar que el jovent té diglòssia si no hi ha producció cultural en la nostra llengua. És lògic. El català està condemnat...
-Des que ens coneixem que sempre t'he sentit repetir aquest discurs. En tots aquests anys, puc saber quants articles has fet per a la Viquipèdia en català?
-Eeeeerrr... Com? Doncs cap...
-Doncs res, segueix plorant. La llengua t'agrairà que dediquis tants d'esforços a una cosa tan útil.

dilluns, 3 de març de 2014

377. Quants més siguem menys riuran

Doncs au, un col·lectiu més al club. Ecologista i defensor que Catalunya no tingui capacitat de decisió? Possible és, però es fa difícil si es vol ser coherent.

Amb el Tajo no faran cap pla hidrològic. Per a això caldria el permís de Portugal.

-Benvingut!
Cerca'ns a Google+